La meva capsa

Aquí us deixo algunes imatges de la meva capsa del meu besavi en Manel. Les frases les he tret del blog. La imatge del centre és en Manel i a dalt a l'esquerra surto jo amb la meva àvia que és la persona que m'ha donat tota la informació necessària. Espero que us agradi.

Quan va morir

Manel Torrent anava fent amb la seva vida i anava molt bé de salut, però no tot podia anar bé per sempre així que com cosa normal va anar agafant un constipat. S'anava prenent medicaments però no li funcionàva ni li curàva el constipat. Tots pensàvem que era un simple costipat com cosa normal però ens vam equivocar. Va anar seguint amb el constipat fins que va anar al metge i li va dir que el que tenia no només era un constipat. Ja tenia uns quants anys i ja li arribava la hora. S'ha anava prenent els medicaments que el metge li havia receptat però ja sabia que no duraria gaire més. Ja estàven tots una mica tristos perquè no sabiem què fer. Van anar passant els dies i tots veiem que en Manel no anava bé, sinò cada vegada, cada dia, cada setmana anava empitjorant. 

En Manel Torrent va morir a 1987, va morir adormit, al seu llit i no va morir de càncer ni de cap malaltia però sí que estava una mica feble a causa del constipat que li havia durat tant i tant. Tot i amb les medicines en Manel no ho va poder superar ja que cada vegada se anava fent més feble i més feble. Aquell dia, aquella nit i aquell moment va ser quan per un moment estava a la vida i se'n va anar per sempre. Era de nit i era al llit dormint quan de sobte la seva dona va anar per despertar-lo i va veure que no es movia. Es va començar a espantar perquè veia que el seu marit no respirava, que no es movia i va trucar una ambulància. Van arribar a l'hospital i estava mort. Havia mort sense patir, que en part també va ser una sort. Actualment està enterrat al cementiri del seu poble, Bonmatí. Tots estaven molt nerviosos i espantats, ja sabiem que l'haviem perdut per sempre. Sempre ens quedara als nostres cors. 

Fills

Manel i Maria eren molt feliços de casats. Havien fet moltes coses i havien anat a bastants de llocs amb els seus amics i amigues. Més o menys al cap de un temps ja havien passat moltes acentures i volien formar una família. Ells parlàven de com volien la família si nombrosa o no, si serien nens o nenes, quants de fills voldrien tenir, les coses bàsiques que tots els matrimonis se solenn preguntar abans de tenir fills. Tots dos estaven d'acord en tenir fills perquè tenir fills és cosa de dos, i com que tots dos volien varen anar pel primer. El primer fill va ser una nena molt bonica, i li van posar el nom de Dolors un nom maquíssim per aquella nena. Ells tant si com no volien una nena i allà la tenien. Era la primera filla, quina alegria. Varen haver d'anar agafant la pràctica. Al cap d'uns anys volien donar-li un germanet o una germaneta a la Dolors. Així que varen anar pel segon fill que també va ser una nena, també era molt maca. Li varen posar el nom de Marta. En Manel hagués preferit un nen però es conformava amb la nena. Se les estimaven molt i eren una família molt feliç. Ja no volien tenir més fills amb les dues nenes tant maques que ja en feien prou. La familia no era gaire gran, però tampoc volien anar tenint molts de fills. Durant el temps que les nenes eren petites feien moltes coses junts. Fins el moment que es varen fer grans i es van distanciar una miqueta.

Joventut

ACTORS I ACTRIUS DE LA SEVA ÉPOCA

En aquella època no hi havia molts de canals i la televisió era en blanc i negre, i moltes pel·lícules eren mudes. Uns dels actors i actrius d'aquella època eren aquests.

Greta Garbo

Charles Chaplin

Gary Coooper

ANÈCDOTA

Era un dia que en Manel Torrent va anar al bosc amb els seus amics a jugar a fet i a amgar. Tots es van anar a amagar i ell va trobar un gran piló de fulles i no se li va acudir res més que amagar-s'hi. Era un bon amagatall. Van anar passant l'estona i ningú el trobava, el joc ja s'havia acabat, però ell seguia amagat. Continuava amb la esperança que el trobessin però no va ser així. Després va començar a sentir que ja s'havia acabat el joc i que sortís. Ell s'ho va passava bé allà amagat i de sobte va sortir. Els seus amics es varen emportar un espant molt gran. 

Descripció Física

Era un noi guapo amb els cabells marrons i curts. Tenia la pell morena i uns ulls marrons molt macus. No era ni molt alt ni molt petit, ni era gras ni estava prim. 

Tenia uns llavis gruixuts igual k les celles. 

No li agradava vestir de molts colors, normalment anava vestit amb roba de color marró o gris, era el que li agradava més.

Tenia un caràcter molt bo. No solia enfadarse amb ningú. Deia el que pensava i ho deia clar. En el poble era molt conegut i tenia molts de amics i amigues. Era molt generós i sempre que podia ajudar als altres els ajudava i després l'ajudaven a ell. Era molt simpàtic i sempre reia. 

Com era l'escola

En la època del meu besavi, a les escoles tots els nens i nenes havien d'arribar al centre a les nou en punt. Llavors abans d'entrar a les classes, tota l'escola cantava un himne. A l'escola, a diferència de l'actualitat no hi havia diferències entre alumnes ja que tots eren de la mateixa classe social. Tu ja sabies el que podies pagar i tots els alumnes eren igual. També avui dia sempre hi ha el típic o típica que cau mes bé al professor o professora i això en aquella època no passava.
L'escola era bastant gran, hi havien molts nens i nenes. Això feia que les classes fossin de molta gent. Hi havien molts de professors, però només hi havia un professor per classe. Els nens s'asseien en pupitres. Cadascú anava amb la seva maleta petita. Escrivien amb llapis a la llibreta.
Els càstigs eren bastant durs i desagradables cosa que això ara per sort no passa. De vegades les classes eren aburrides ja que normalment el professor estava seriós. Molt poques vegades les classes eren divertides. De vegades els càstigs consistien una goma amb el nas a la paret, passar per les classes amb unes orelles de burro, aguantar amb cada braç una certa quantitat de llibres pesants, i més càstigs...

Pupitres: Tenien un lloc especialment per la tinta que a vegades hi escrivien  A sota del pupitre hi tenien un espai per guardar-hi els llibres o llibretes.

Les classes eren de bastants alumnes i sempre es feien fotos de classes com a record.

Lloc i data de neixament

Manel Torrent va néixer el 1919 a Sant Julià de Llor i va morir el 18 d'Octubre l'any 1987 a Bonmatí. En Manel Torrent va néixer en una casa de pagès i a casa seva va portar molta alegria ja que era el primer fill. Vivia en una gran casa de pagès amb el seu pare i la seva mare, la casa era molt coneguda per tota la gent, li deien la Fonderia. 

La casa era bastant gran i molt bonica. Sempre havia viscut amb animals i li encantava l'hort. A casa podem dir que no hi estava molt, perquè se n'anava amb els amics al bosc a jugar.

A Sant Julià de Llor hi ha un cementiri i al costat hi ha un pendent que va a parar al mig del quasi costat d'una riera. És justament allà on hi havia la casa del meu besavi. La casa en què vivia està actualment enderrocada a causa de les modificacions que han fet per construir una fàbrica. Era un ambient molt bonic.