Manel Torrent anava fent amb la seva vida i anava molt bé de salut, però no tot podia anar bé per sempre així que com cosa normal va anar agafant un constipat. S'anava prenent medicaments però no li funcionàva ni li curàva el constipat. Tots pensàvem que era un simple costipat com cosa normal però ens vam equivocar. Va anar seguint amb el constipat fins que va anar al metge i li va dir que el que tenia no només era un constipat. Ja tenia uns quants anys i ja li arribava la hora. S'ha anava prenent els medicaments que el metge li havia receptat però ja sabia que no duraria gaire més. Ja estàven tots una mica tristos perquè no sabiem què fer. Van anar passant els dies i tots veiem que en Manel no anava bé, sinò cada vegada, cada dia, cada setmana anava empitjorant.
En Manel Torrent va morir a 1987, va morir adormit, al seu llit i no va morir de càncer ni de cap malaltia però sí que estava una mica feble a causa del constipat que li havia durat tant i tant. Tot i amb les medicines en Manel no ho va poder superar ja que cada vegada se anava fent més feble i més feble. Aquell dia, aquella nit i aquell moment va ser quan per un moment estava a la vida i se'n va anar per sempre. Era de nit i era al llit dormint quan de sobte la seva dona va anar per despertar-lo i va veure que no es movia. Es va començar a espantar perquè veia que el seu marit no respirava, que no es movia i va trucar una ambulància. Van arribar a l'hospital i estava mort. Havia mort sense patir, que en part també va ser una sort. Actualment està enterrat al cementiri del seu poble, Bonmatí. Tots estaven molt nerviosos i espantats, ja sabiem que l'haviem perdut per sempre. Sempre ens quedara als nostres cors.
