Fills

Manel i Maria eren molt feliços de casats. Havien fet moltes coses i havien anat a bastants de llocs amb els seus amics i amigues. Més o menys al cap de un temps ja havien passat moltes acentures i volien formar una família. Ells parlàven de com volien la família si nombrosa o no, si serien nens o nenes, quants de fills voldrien tenir, les coses bàsiques que tots els matrimonis se solenn preguntar abans de tenir fills. Tots dos estaven d'acord en tenir fills perquè tenir fills és cosa de dos, i com que tots dos volien varen anar pel primer. El primer fill va ser una nena molt bonica, i li van posar el nom de Dolors un nom maquíssim per aquella nena. Ells tant si com no volien una nena i allà la tenien. Era la primera filla, quina alegria. Varen haver d'anar agafant la pràctica. Al cap d'uns anys volien donar-li un germanet o una germaneta a la Dolors. Així que varen anar pel segon fill que també va ser una nena, també era molt maca. Li varen posar el nom de Marta. En Manel hagués preferit un nen però es conformava amb la nena. Se les estimaven molt i eren una família molt feliç. Ja no volien tenir més fills amb les dues nenes tant maques que ja en feien prou. La familia no era gaire gran, però tampoc volien anar tenint molts de fills. Durant el temps que les nenes eren petites feien moltes coses junts. Fins el moment que es varen fer grans i es van distanciar una miqueta.