Com era l'escola

En la època del meu besavi, a les escoles tots els nens i nenes havien d'arribar al centre a les nou en punt. Llavors abans d'entrar a les classes, tota l'escola cantava un himne. A l'escola, a diferència de l'actualitat no hi havia diferències entre alumnes ja que tots eren de la mateixa classe social. Tu ja sabies el que podies pagar i tots els alumnes eren igual. També avui dia sempre hi ha el típic o típica que cau mes bé al professor o professora i això en aquella època no passava.
L'escola era bastant gran, hi havien molts nens i nenes. Això feia que les classes fossin de molta gent. Hi havien molts de professors, però només hi havia un professor per classe. Els nens s'asseien en pupitres. Cadascú anava amb la seva maleta petita. Escrivien amb llapis a la llibreta.
Els càstigs eren bastant durs i desagradables cosa que això ara per sort no passa. De vegades les classes eren aburrides ja que normalment el professor estava seriós. Molt poques vegades les classes eren divertides. De vegades els càstigs consistien una goma amb el nas a la paret, passar per les classes amb unes orelles de burro, aguantar amb cada braç una certa quantitat de llibres pesants, i més càstigs...

Pupitres: Tenien un lloc especialment per la tinta que a vegades hi escrivien  A sota del pupitre hi tenien un espai per guardar-hi els llibres o llibretes.

Les classes eren de bastants alumnes i sempre es feien fotos de classes com a record.

Lloc i data de neixament

Manel Torrent va néixer el 1919 a Sant Julià de Llor i va morir el 18 d'Octubre l'any 1987 a Bonmatí. En Manel Torrent va néixer en una casa de pagès i a casa seva va portar molta alegria ja que era el primer fill. Vivia en una gran casa de pagès amb el seu pare i la seva mare, la casa era molt coneguda per tota la gent, li deien la Fonderia. 

La casa era bastant gran i molt bonica. Sempre havia viscut amb animals i li encantava l'hort. A casa podem dir que no hi estava molt, perquè se n'anava amb els amics al bosc a jugar.

A Sant Julià de Llor hi ha un cementiri i al costat hi ha un pendent que va a parar al mig del quasi costat d'una riera. És justament allà on hi havia la casa del meu besavi. La casa en què vivia està actualment enderrocada a causa de les modificacions que han fet per construir una fàbrica. Era un ambient molt bonic. 

Arbre Genealògic